Back Opkwark Afrikaans كوارك علوي Arabic Quark enriba AST U-кварк Byelorussian Горен кварк Bulgarian আপ কোয়ার্ক Bengali/Bangla Kvark u Czech Up-kvark Danish Up-Quark German Up quark English
 | |
| Classificació | quark i partícula elemental  |
|---|---|
| Composició | Partícula elemental |
| Estadística | Fermiònica |
| Grup | Quark |
| Generació | Primera |
| Interaccions | Forta, Feble, Electromagnètica, Gravitatòria |
| Símbol | u |
| Antipartícula | Antiquark amunt (u) |
| Teorització | Murray Gell-Mann (1964) George Zweig (1964) |
| Descoberta | SLAC (1968) |
| Massa | 1.7 – 3,1 MeV/c2[1] |
| Desintegració en | Estable o Quark avall + Positró |
| Càrrega elèctrica | +2⁄3 e |
| Càrrega de color | Blau, verd o vermell |
| Espín | 1⁄2 |
| Isoespín feble | LH: +1⁄2, RH: 0 |
| Hipercàrrega feble | LH: +1⁄3, RH: +4⁄3 |
| Paritat | 1 |
| Número de partícula de Monte Carlo | 2 |
El quark u, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks, essent el més lleuger i hom el troba, juntament amb el quark d, en els protons i els neutrons.[2] Per tant, és una de les partícules fonamentals de la matèria (la major part de la qual, és a dir, tota, excepte les partícules mediadores de les quatre interaccions fonamentals, està formada per quarks i leptons). Es caracteritza per tenir una càrrega elèctrica fraccionària de +2/3 de la càrrega elemental, un isoespín feble (isoespín a la força nuclear feble) de +1/2 i una aroma de +1/2. La seva antipartícula és l'antiquark u, que té el color complementari (o anticolor) al quark u.
La mida dels protons i neutrons és de l'ordre d'un femtòmetre (10−15 m), i la mida del quark u és mil vegades inferior, de l'ordre dels 10−18 m.[3] Tot i que la seva massa no es pot conèixer amb completa certesa a causa que no es pot aïllar un quark, ja que els quarks sempre estan confinats amb altres quarks, s'accepta un valor de 2,16 ± 0,07 MeV/c². Nogensmenys sí que se sap que és el quark que té una massa més baixa (el següent és el quark d amb 4,70 ± 0,07 MeV/c2). Les estimacions de les masses no estan exemptes de controvèrsia i continuen sent objecte d'investigació activa. Dins de la literatura hi ha fins i tot suggeriments que el quark u podria no tenir massa.[4]
El nom «quark u» prové de la inicial del nom en anglès quark up ‘quark amunt o quark dalt’. En català no s'accepta el nom «quark amunt» o «quark dalt».[5]
El quark u, i el quark d, són els dos quarks de primera generació, més estables que els altres i que es van mantenir més d'un segon després del big-bang, tot i que sempre agrupats en hadrons, com per exemple protons o neutrons. Com els altres quarks, el quark u té càrrega de color: “vermella”, “verda” o “blava”; i és sensible a la força nuclear forta portada per gluons. Un protó, per exemple, està format per dos quarks u i un d, mentre que un neutró ho és per un u i dos d. Les masses del protó i del neutró són semblants, cosa que fa que es comportin de manera essencialment igual davant de les forces nuclears fortes.[6]
- ↑ K. Nakamura et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2011. [Consulta: 8 agost 2011].
- ↑ Física nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000. ISBN 9788483013731 (català)
- ↑ Ojovan, M. I.; Lee, W. E.. 2 - Nuclear Decay. Oxford: Elsevier, 2014, p. 7–19. DOI 10.1016/b978-0-08-099392-8.00002-4. ISBN 978-0-08-099392-8.
- ↑ «Light Quarks (u, d, s)». PDG. Particle Data Group. [Consulta: 30 abril 2025].
- ↑ TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025. https://www.termcat.cat/neoloteca/.
- ↑ Sobre el premi Nobel de Física 1999, de Domènec Espriu, a Els premis Nobel de l'any 1999: Cicle de conferències, Institut d'Estudis Catalans, 2003. ISBN 9788472835221 (català)